Itsak Algazi Efendi

Un artíkolo de la Vikipedya, la ansiklopedya líbera

Itsak Algazi Efendi (en lingua turkana İzak Algazi Efendi) era uno de los hazanim mas konosidos de la Turkiya i del mundo.

Orijin[trocar | trocar el manadero]

Itsak Algazi nasió en la sivdad de Izmir el 24 de Avril de 1889, en una famiya sefardi. El su padre, Salomon Algazi i su papú ean unos de los mas konosidos hazanim en las esnogas de la sivdad i del Imperio Otomano. Ambezó musika klasika otomana kon los maestros djudios Shem Tov Shikar i Hayyim Alazraki i dempues de su semiha, fue moré i direktor de la yeshiva Hillel en la máale de Karataş, en Izmir. Enel anyo 1918 se espozó kon la sinyora Regina.

Vida en Estambol[trocar | trocar el manadero]

Enel anyo 1923, Itsak se fue a bivir kon su famiya a Estambol, para lavorar en la esnoga Neve Shalom. Alyí konosio i fue maestro del hazan Isak Maçoro. Itsak Algazi bivio diez anyos en la komunita djudia de Estambol i alyí fue una de las figuras más emportantes. Endemas es konosido su entereso por amijorar la edukasiyon djudia, las eskolas de la komunita i las relasiones entre la komunita i la djoven repuvlika turkana. Lavoró kon munchos maestros de la musika klasika turkana, endemas de eskritores i de istoriadores turkanos. Atatürk tenia admirasion por Itshak [1] i su konosensya de la kultura, la musika i la istorya turkana.

Haham en Paris i en Montevideo[trocar | trocar el manadero]

Ma Isak Algazi dechdió enel anyo 1933 no tornar a la Turkiya i se fue a bivir a Paris por dos anyos, ande fue el haham de la Gran Esnoga de Paris. En 1935 se fue a bvir a Montevideo, Uruguay, ande bivió asta la anyada de 1950, kuando murió.


Diskografiya[trocar | trocar el manadero]

  • Edwin Seroussi, The Life and Music of Rabbi Isaac Algazi from Turkey, Renanot, Jerusalem, 1989 (with two cassettes ed. Ezra Barnea and Edwin Seroussi)
  • Cantor Isaac Algazi - Sweet Singer Of Israel (2002), Wergo [2]
  • Isaac Algazi Efendi - Osmanlı-Türk ve Osmanlı-Yahudi Musıkisinin Büyük Sesi (2004), Kalan Müzik [3]

Kantikas[trocar | trocar el manadero]

En Ivrit[trocar | trocar el manadero]

  • Aben Yakir li Efraïm
  • Adonaï Chamahti
  • Adonaï, Adonaï El Rahoum
  • Aïom Arath Olam
  • Ana Ke Av Zedoni
  • Attikva
  • Avinou Malkenou
  • Ayom arat olam
  • Bemossae Yom Menouha
  • Eli Eliyahou
  • Elo Yichan-Mafterim
  • Kamti
  • Kamti beachmoret
  • Karev li chenat goel
  • Kidouch Chel Chavouoth
  • Kidousch
  • Livriteha Schohem Zevoul
  • Ohila La-El
  • Petiha Allela Chem
  • Seou Chearim
  • Seou Siona Nes Vedeghel
  • Teromen Bath Rama
  • Ya chimha aromimha
  • Yede rachim nehelachim
  • Yessav a El
  • Yichlah Michmaïm-Mafterim

En Djudeo-espanyol[trocar | trocar el manadero]

  • Al Dio alto
  • Alma mia
  • Ay Mansévo
  • Cantica de achoughar
  • Ditcho me avian
  • El Dio alto
  • El parido
  • En anio de 644
  • Es Razon de Alavar
  • Famiya de luto
  • Hombre en ke te lo kontienes
  • Imafes
  • Ir me kero la me madre
  • Kantez amargos
  • Ken konossio mi manseves
  • La Ketuba de la ley
  • Malanya Tripa di Madre
  • Ombre en qué té lo contienes
  • Quando los Riccos
  • Reyna de la Grasia
  • Reyna de la grazia
  • Se olvidan


Referensias[trocar | trocar el manadero]

  1. SEPHARDIC MUSIC: A CENTURY OF RECORDINGS
  2. Cantor Isaac Algazi - Sweet Singer Of Israel, Wergo
  3. Isaac Algazi Efendi - Osmanlı-Türk ve Osmanlı-Yahudi Musıkisinin Büyük Sesi, Kalan Müzik