Marsela Iakub

Un artíkolo de la Vikipedya, la ansiklopedya líbera
Este artikolo uza la grafia de Aki Yerushalayim para la lingua judeo-espanyola. Mersi muncho por mantener el artikolo uzando este estil.

Marsela Iakub.

Marsela Iakub (nasida el 20 de Mayo de 1964) es una eskritora de Arjentina i avokata espesialisada en la etika de la biolojiya i la djenetika, biviendo en Fransia.[1] En 2013, Iakub era yevada a un djuzgo por antiko direktor del FMI, Dominique Strauss-Kahn, por modre de la su novela Belle et Bête, la kuala azia referensia a un benadam bazado en el.[2]

Biografiya[trocar | trocar el manadero]

Iakub es ija de un avokato, inyeta de un haham, nasio i bivio la su chikez en Buenos Ayres, en una famiya djudia de orijin djudio belaruso i ukrainio, anke eya se konsidera ateista.[3] Ambezo leyas i era la membro mas manseva de la asosiasion arjentina de avokatos, de edad de 21 anyadas. Diskues, ambezo su mestrado en School for Advanced Studies in the Social Sciences (EHESS) en Fransia. Iakub yego a ser una investigadora enel Centre National de la Recherche Scientifique, ansina komo membro  asosiada del Centre d'Étude des Normes Juridiques enel EHESS.[1] Eya endemas eskrivia para el djurnal de siedra Libération.[4] Iakub es konosida por deshar saver las sus opiniones ensima del feminizmo, opozadas ala de la majorita de las mujeres de Fransia.[5] alas kuals eya konsidera muy moralisadoras, maternalas, antikas i kitadas de moda. No apoya las leyes ensima de la igualitad de djenero, ni a ke seya dada mas emportansia ala maternidad verso otras kondisiones personalas, ya ke konsidera ke es un akto legal, ma no de la natura. Dize ke la sosyete moderna kreye ke la fertilitad reproduktiva da dirito de ser padres, ke eya konsidera yerrado.

Endemas, eya eskrive ke la revolusion seksuala de la anyada de 1970 no reushito, deke desho sus deseyos de dar pueder vedradero ala mujer.[6]

En 2001, enjuntamente kon Pierre Jouannet, eskrivio Juger la vie. El anyo proksimo, eskrivio una koleksion de ensayos yamados Le crime était presque sexuel et autres essais de casuistique juridique.[1]

En 2012, eskrivio Une société de violeurs?, el kualo defendia a Dominique Strauss-Kahn i azia kritikas de las feministas por modre de komo eyas deskriven a los ombres.[4] Esa misma anyada, era yevada a un djuzgo por Strauss-Kahn.[1]

En Sietembre de 2014, era una miembro del panel del programa de radio de RTL Les Grosses Têtes.[5]

Ovras[1][trocar | trocar el manadero]

  • Le corps de la personne, París, EHESS, 1993, OCLC 490826916
  • De l'éthique à la responsabilité juridique des médecins: bioéthique et écologie, l'élaboration d'un nouveau statut pour le corps humain. (Con Bruno Py), París,: Mission interministérielle de recherche-expérimentation, 1994-1995, OCLC 301129273
  • Au-delà du PACS, l'expertise familiale à l'épreuve de l'homosexualité, (Con Daniel Borrillo y Eric Fassin), París, Presses universitaires de France, 1999, ISBN 978-2-13-049956-5
  • Juger la vie: les choix médicaux en matière de procréation (Con Pierre Jouannet), Pars, La Découverte, 2001,ISBN 978-2-7071-3558-2
  • Le crime était presque sexuel et autres essais de casuistique juridique, París, EPEL, 2002 ISBN=978-2-0812-1889-5.
  • Penser les droits de la naissance, París, Presses Universitaires de France PUF, 2002, ISBN 978-2-13-051648-4
  • Famille en scènes: bousculée, réinventée, toujours inattendue. (Con Patrice Maniglier) París, Autrement, 2003, ISBN 978-2-7467-0331-5
  • L'Empire du ventre: Pour une autre histoire de la maternité, París, Fayard, 2004, ISBN 978-2-213-62118-0
  • Antimanuel d'éducation sexuelle (Con fr:Patrice Maniglier), París, Bréal, 2005, ISBN 978-2-7495-0540-4
  • Bêtes et victimes et autres chroniques de libération, París, Stock, 2005
  • Aimer tue, París, Stock, 2005, ISBN 978-2-234-05755-5
  • Versión castellana: Amar mata, Sant Andreu de Llavaneres Malabar, 2006, ISBN 978-84-935250-2-6
  • Une journée dans la vie de Lionel Jospin, París, Fayard, 2006, ISBN 978-2-213-62867-7
  • Qu'avez-vous fait de la libération sexuelle? (con Franck Le Ninon) París, Points, 2007, ISBN 978-2-7578-0425-4
  • Versión castellana: Qué habéis hecho de la liberación sexual? Barcelona: Leqtor, 2007, ISBN 978-84-935020-9-6
  • Par le trou de la serrure. Une histoire de la pudeur publique, XIX-XXIe siècle, París, Fayard, 2008, ISBN 978-2-213-63399-2
  • Consentir: domination, consentement et déni. (Con Christian Ingrao y Michael Burawoy), Lyon, ENS éditions, 2008, ISBN 978-2-84788-130-1
  • De la pornographie en Amérique, París, Fayard, 2010, ISBN 978-2-213-64437-0
  • Les incoyables et les meveilleuses. (Con Pierre Reimer, Christophe Hanna y Dominique Noguez), París, MF, Agnès B., DL 2010, ISBN 978-2-915794-40-3
  • Confessions d’une mangeuse de viande, París, Fayard, 2011, ISBN 978-2-213-66242-8
  • Une société de violeurs, París, Fayard, 2012, ISBN 978-2-213-66835-2

Referensias[trocar | trocar el manadero]

  1. a b c d e "Marcela Iacub".
  2. "Strauss-Kahn Sues Film Producer For Defamation".
  3. Le Monde.
  4. a b Rebourg, Amandine.
  5. a b "Marcela Iacub Archives".
  6. Qu'avez-vous fait de la libération sexuelle?. Iakub Marsela i Franck Le Ninon. Ed. Points, 2007. isbn=978-2-7578-0425-4