Pompeu Fabra

Un artíkolo de la Vikipedya, la ansiklopedya líbera
Pompeu Fabra, 1930

Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, 20 fevrero 1868 / Prada de Conflent, 25 desembre 1948)[1] fue un indjenyer de kimia i linguista espanyol-katalan, konosido komo el autor del kanon moderno de la lingua katalana.

Nasio en 1868 en el kuartier de La Salud del kazal de Gràcia, kuando ainda no era parte de la sivdad de Barselona i ayi paso su chikez. Fabra era el mas chiko de tredje ermanos, de los kualos solo el i dos ermanas alkansaron la mansevez. El dia de su sinken aniversario fue proklamada la Primera Republika Espanyola (1873) i su padre fue elejido el mayor de Gràcia.[2] A la edad de sesh anyos, Fabra i su famiya se estabilieron en Barselona.[3] Anyos mas tadre, el estudio indjenyeria industriala al tiempo ke avagar avagar fue dezvelopando un grande intereso por la filolojia, la kuala se ambezava de si para si. En 1891 publiko el livro Ensayo de gramática del catalán moderno (L'Avenç), la primera ke se izo kon una metodolojia sientifika. Estas primeras tentativas por sistematizar la lingua katalana tambien se publikaron en la gazeta L'Avenç.[4] Malgrado ke estos artikolos kavzaron grande kontroversa, fueron la baza del kanon de la lingua katalana ke Fabra dezvelopo anyos mas tadre.

En 1902 el obtuvo la siya de profesor de kimia en la Eskola de Indjenyeres de Bilbao, onde moro fin a 1912. Malgrado ke no estava en Katalunya, el ancheo su aktividad filolojika i kreo en 1911 la Seksion Filolojika del Institut d'Estudis Catalans de la ke iva ser el prezidente de 1917 fin a 1948. Despues de retornar a Katalunya en 1912, el publiko su primer livro Gramática de la lengua catalana (en espanyol halis), en el ke fikso los temeles i los limitos de sus estudios gramatikales sigientes tomando en konsiderasion las tendensias las mas dezvelopadas de la linguistika evropea en akel tiempo. Un anyo mas tadre eskapo las Normes ortogràfiques (1913), una larga reforma ortografika promulgada por el Institut d'Estudis Catalans,[5] la kuala, en desparte del apoyo, resivio ansi ke munchas kritikas, por eksemplo de parte de Antoni Maria Alcover, direktor endjunto kon Francesc de Borja Moll i Manuel Sanchís Guarneruno, del Diccionari català-valencià-balear, eskapado en 1963.[6] Uno de los puntos prinsipales ke Fabra sostenia kon mas fuersa verso la ortografia era el respekto a la prononsiasion de los dialektos i a la etimolojia de los biervos. Las Normes de 1913 fueron kompletadas kon el Diccionari ortogràfic (1917).

Despues de instalarse en Badalona, Fabra publiko la Gramàtica catalana (1918), un estudio ke es bazado en su Gramatica presedente (1912), ma ke tiene una fonksion rigorozamente kanonika. El Institut d'Estudis Catalans la adopto komo la gramatika kanonika ofisiala de la lingua katalana. Kon este lavoro empeso el tiempo el mas fruchiguozo de la aktividad filolojika de Fabra.

Su prestijio era tanto grande ke en 1932 Fabra obtuvo direktamete la siya de lingua katalana en la Universidad de Barselona, siendo esta la primera vez ke la lingua katalana era estudiada en la universidad. Igualmente en 1932 el publiko el Diccionari General de la Llengua Catalana (konosido basho el nombre popular de El Fabra), indjenyado komo el plano del diksionario ofisial del Institut d'Estudis Catalans (1937). En 1935 vido luz la sinkena edision de la Gramàtica catalana. Curs mitjà, un livro para el uzo de las eskolas (publikado otruna vez en 1968 kon el titolo Introducció a la gramàtica catalana).

A la fin de la Gerra Sivil Espanyola, Pompeu Fabra partio al egzilo en la Fransia.[7] Moro en Paris, Montpelier, Perpinyan i, a la fin, en Prada de Conflent.[8] Del 14 de septembre de 1945 fin al 22 de enero 1948 fue konsejero de la Generalitat al egzilo.[9]

En los anyos posteriores de su vida, malgrado sus difikultades, el kontinuo a lavorar i eskapo una mueva Gramàtica catalana ke fue publikada despues de su muerte, de mano de Joan Corominas en 1956.[10]

La muerte de la segunda de sus ijas desho a Pompeu Fabra muy endeflado i pokos mezes despues el murio en su kaza de Prada, el 25 de septembre de 1948, kuando era aedado de 80 anyos.[11]

En desparte de su grande lavoro filolojiko, Fabra tuvo grandes atadijos kon el ekskursionismo sientifiko i kon el sport. Fue un grande amador, djugador profesional i promotor del tenis en Katalunya.[12] Tambien fue dirijente de varias institusiones sportivas i alkanso el posto de prezidente de la Unió Catalana de Federacions Esportives, deviniendo el mas alto dirijente del sport katalan mientres los anyos de la Republika asta el empesijo de la Gerra Sivil en 1936.[13]

En Katalunya ay munchos lugares, institusiones i selebrasiones ke onoran a Pompeu Fabra kon sus nombre. Entre munchas otras, se topa la Universitat Pompeu Fabra, kreada por la Generalitat de Catalunya en 1990.[14]

Patrimonio linguistiko[trocar | trocar el manadero]

  • Ensayo de gramática del catalán moderno (1891)
  • Tractat d'ortografia catalana (1904)
  • Qüestions de gramàtica catalana (1906)
  • Gramática de la lengua catalana (1912)
  • Normes ortogràfiques (1913)
  • Gramàtica catalana. Curs mitjà (1918)
  • Diccionari ortogràfic (1917)
  • Gramàtica catalana (1918/1933)
  • Ortografia catalana (1925)
  • La coordinació i la subordinació en els documents de la Cancilleria catalana durant el segle XIVè (1926)
  • Diccionari ortogràfic abreujat (1926)
  • La conjugació dels verbs en català (1927)
  • Compendio de gramática catalana (1929)
  • Diccionari ortogràfic: precedit d'una exposició de l'ortografia catalana (1931)
  • Diccionari General de la Llengua Catalana (1932)
  • Gramàtica catalana (1946)
  • Gramàtica catalana (1956)

Las ovras kompletas de Pompeu Fabra se pueden konsultar en el Portal Pompeu Fabra de la Universitat Pompeu Fabra.

Manadero[trocar | trocar el manadero]

  1. «Pompeu Fabra i Poch». Gran enciclopèdia catalana. https://www.enciclopedia.cat/ [Konsulta: 5 fevrero 2019].
  2. Servet i Martí, Àngel. Pompeu Fabra i la llengua catalana. Barselona 1990.
  3. García, Pilar. «Pompeu Fabra, filòleg il·lustre... i excursionista». Barselona: El Periódico de Catalunya. https://www.elperiodico.cat/ca/gracia/20120307/pompeu-fabra-filoleg-illustre-i-excursionista-1503282 [Konsulta: 8 fevrero 2019].
  4. Pla i Arxé, Ramon «L'Avenç: la modernització de la cultura catalana». https://lletra.uoc.edu/ca/revista/lavenc-1881-1893/detall [Konsulta: 1 fevrero 2019].
  5. «Cent anys de les Normes Ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans». Biblioteca de Catalunya (24 enero 2013). http://www.bnc.cat/El-Blog-de-la-BC/Cent-anys-de-les-Normes-Ortografiques-de-l-Institut-d-Estudis-Catalans [Konsulta: 2 fevrero 2019].
  6. Massot i Muntaner, Josep. Antoni M. Alcover i la llengua catalana. L'Abadia de Montserrat, 1985, p.153.
  7. Ester Franquesa i Bonet, Ester. POMPEU FABRA. Una llengua per a tot i per a tothom, Catàleg de l'exposició Espai Betúlia. Ajuntament de Badalona 2010.
  8. Bassas, Antoni «“Gràcies Fabra, i vetlla’ns des de Prada”». Ara.cat, 17 fevrero 2018.
  9. Ginebra i Serrabou, Jordi «Manent, Jordi (2005): Pompeu Fabra a l’exili 1939-1948. Barcelona: Proa, 391 p. (Perfils, 59)», Estudis Románics 30 (2008), 418-420. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049/00000005.pdf [Konsulta: 2 fevrero 2019]
  10. Franquesa i Bonet, ibid. i «La figura de Pompeu Fabra». https://www.upf.edu/web/portalpompeufabra/figura-de-pompeu-fabra [Konsulta: 31 enero 2019].
  11. Segarra, Mila «Notes d'una vida consagrada a la llengua». Nadala. Fundació Jaume I, 1998, p. 37 i «L'abecé de Pompeu Fabra». Generalitat de Catalunya. http://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/recursos/labece-de-pompeu-fabra/ s. v. Prada [Konsulta: 8 fevrero 2019].
  12. Franquesa i Bonet, ibid.
  13. Mir, Jordi «Fabra i l'esport: de la dimensió social a l'aportació terminològica». Terminàlia, 1, 2010, pp. 71-77. http://revistes.iec.cat/index.php/Terminalia/article/view/29759/pdf_71 i García, Pilar «Pompeu Fabra, filòleg il·lustre... i excursionista». El Periódico de Catalunya, 7 marso 2012. https://www.elperiodico.cat/ca/gracia/20120307/pompeu-fabra-filoleg-illustre-i-excursionista-1503282 [Konsultas: 31 enero 2019].
  14. «Llei 11/1990, de 18 de juny, de creació de la Universitat Pompeu Fabra». https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1990-16012 [Konsulta: 30 enero 2019].