Diferensya entre trocamientos de "Megilat Ester"

Un artíkolo de la Vikipedya, la ansiklopedya líbera
Contenido eliminado Contenido añadido
ch r2.7.2+) (robot Adjustado: cdo:Ī-sê̤ṳ-táik-cṳ̆
Liña 87: Liña 87:
[[sw:Kitabu cha Esta]]
[[sw:Kitabu cha Esta]]
[[ta:எஸ்தர் (கி) (நூல்)]]
[[ta:எஸ்தர் (கி) (நூல்)]]
[[th:พระธรรมเอสเธอร์]]
[[th:หนังสือเอสเธอร์]]
[[tl:Aklat ni Ester]]
[[tl:Aklat ni Ester]]
[[tr:Ester kitabı]]
[[tr:Ester kitabı]]

Enderechamiento de 31 ago 2012 a las 08:13 la ora

Megilat Ester. Muzeyo Real de Ontario, Kanada.

La Megilat Ester (en ivrit מְגִילַת אֶסְתֵּר, "Livro de Ester") es uno de los livros del Tanah.

Organisasyon

La Megilat Ester amostra un nasionalizmo intenso, uzando unas ekresiones direktas. Yama la atension ke es un uniko livro del Tanah ke no tiene el Shem Ameforash. La istorya de Ester es un drama ke amostra la gerra de los djudios de la mano de El Dio en kontro de sus enemigos.

El su autor

Se kreye ke el autor de la Megilá es Ezra Asofer, deke el estil del livro es moderno (de los diyas de los Makkabim) i kon konosensia de la istorya del pueblo djudio, sin yerros.

Personajes de la Megilat Ester

En la Megilá se aze referensia a:

Ahashverosh
Rey de Persia, asigun los istoriadores es Xerxes I. Este rey governava desde la India fina Etiopia en 127 provensias (Ester 1:1). Ahashverosh deklaró reina a Ester en lugar de la Vashti, la kuala mo kisho amostrar la su ermozura a "a los puevlos i a los prinsipos" (Ester 1:11) ya ke enel Tanah de dize ke eya "era ermoza de aspekto" (Ester 1:11).
Mordehai
era "ijo de Yaír, ijo de Semeí, ijo de Kis, de la tribu de Binyamín" (Ester 2:5). El Tanah dize en en Ester 2:7 ke Mordehai "krió a Adasá, ke es Ester, ija del su tío, deke no tenía padre ni madre; i era ermoza de ermoza forma i de buena paresensia; i komo el su padre i la su madre murieron, Mordehai la tomó komo la su ija."
Ester
era "ija de Abigail, tío de Mordehai" (Ester 2:15). Diskués ke los sus padres murieron, el su primo Mordehai la krió komo si fuera su ija. Era "ermoza de ermoza forma i de buena paresensia" (Est 2:7). El su nombre ebreo era Adasá (ke sinyifika mirto) ma le fue trokado por "Ester", ke es de orijin babilóniko i sgynifica ‘estreya’. Fue deklarada reina en lugar de Vashti, ya ke tenía "la grasia de todos los ke la mirasen" (Ester 2:15).
Amán Arashá
era "ijo de Hamdathá, del payis de Agag" (Ester 3:1). El rey Ahashverosh lo izo puederozo, ensima de todos sus servidores. El empesijo del odio de Amán por Mordehai era deke el no se abokava frente de el, ansina komo "tenia komandado el rey" (Ester 3:2). Por esto fue ke bushkó el modo de eliminar a los djudios, sin tener konosensia (la kuala iva ser la kavza de su fin) ke la misma reina Ester era djudia. Amán endemas de la famiya de de Agag, Rey de Amalek, el kualo fue amortado por Shemuel Anaví (1 Shemuel 15:33). Desde antonses, los desendientes del Rey Agag dechidieron amatar kon todos los djudios.

Vizyón relijioza

La Megilat Ester es muncho más neutro en kuanto a relijion ke los otros livros del Tanah. Afilu ansina komo el Yudit tentava amostrar el ayudo de El Dio en la viktoria en kontro de Asiria, akí Ester Amalká tenta meter en los djudios la konfiansa en la viktoria del djudaismo por modre del ayudo de El Dio. Uza la lojika ebrea: si El Dio kere al tsadik, el tzadik va triunfar ala fin ensima del rashá (ansina le disho Mordehai a Ester i endemas mas tadre entenden los personajes ke El Dio es ken dechide kualo akontese: 1:14-16). Endemas, la aksiyon de El Dio siempre va ser de akódro kon la Su Ley.

La Megilat Ester en la Istorya Universala

Egzepto el rey Ahashverosh, dingun otro personaje del livro aparese en alkuna otra ovra istorika konosida, endemas de ke se konose ke el Imperio Pera tenia muncha toleransia verso las relijiones de otros puevlos; afilu enel Tanah se aze buena referensia al rey Cyrus II.

El razonamyento de los autores istórikos djudíos es el sigiente: alkunos le la melden van a tener menester de mas datas, informasion i de detalyos en la istorya. Otros van pueder pensar las kavzas de los afitos i dechidiran bushkar su razon, al final de la kuala se toparán kon El Dio; para eyos es para ken estos livros son eskritos.

Filmo

En 1998, el kanal Antena 3 de Espanya, endjunto kon otros kanales de televizyón de Evropa komo RAI izieron un filmo yamado Ester: la reina de Persia.

Ver endemas

Atamientos eksternos

Wikisource En Wikisource se topa el teksto orijinalo de Megilat Ester
Commons Klika akí para ver las imajes de Commons ensima de Megilat Ester.
  • 8x.com (Oja web ofisiala de One Night With The King (Una noche kon el rey ), la istorya de Ester enel sinema).