Tanah

Un artíkolo de la Vikipedya, la ansiklopedya líbera
Este artikolo uza la grafia de Aki Yerushalayim para la lingua judeo-espanyola. Mersi muncho por mantener el artikolo uzando este estil.

Teksto del Tanah.

El Tanah (del akronimo en ivrit תַּנַ"ךְ) es el kondjunto de los 24 livros relijiozos djudios. Konforma, endjunto a otros livros, el yamado por los kristyanos Antiko Testamento. Endemas es konosido komo Mikra (מקרא, ke sinyifika "meldadura" o "lo ke es meldado").

Istorya[trocar | trocar el manadero]

La lista de livros relijiozos ebreos kedó establesida definitivamente para el djudaismo enel syéklo II de la era komun, por el akódro de un grupo grande de hahamim los kualos eskaparon del atako a Yerushalayim enel anyo 70 i ke endemás tinían fondada una yeshiva en Yavne. A estos livros se les konose komo protokanónikos i konforman el Tanah. Este kanon iva sinyifikar ke alkunos livros no ivan ser akseptados, los kualos un grupo de hahamim tinían inkluido enel Kanon de Aleksandriya enel syéklo II.

Sinyifikado del nombre[trocar | trocar el manadero]

El akronimo Tanah son las tres primeras letras ebreas de kada una de las tres partes ke tienen konformado:

  1. La Tora (תּוֹרָה), «instruksion»
  2. Los Nevi'im (נְבִיאִים) o «Profetas»
  3. Los Ketuvim (כְּתוּבִים) o «Eskritos»

La letra inisiala kaf de כְּתוּבִים (Ketuvim) (se eskrive de dirita a siedra) es la ultima letra en el akrónimo תַּנַ"ךְ (Tanah), i por ser la ultima letra uza la forma de kaf finala ( ךְ ) i es pronunsiada suave, komo J, no komo K, por eso es Tanah y no "Tanak".


Orden del Tanah[trocar | trocar el manadero]

Tora (תּוֹרָה) Instruksión[trocar | trocar el manadero]

La Tora es konosida endemas komo Pentateuko, de los biervos grégos πέντε, pente, «sinko» , i τεῦχος, teûhos, «kuvija para livros»; ke viene de los biervos en ivrit חֲמִשָּׁה חֻמְשֵׁי תּוֹרָה, Hamishá Humshei Torá, «los sinko sinkenos de la Tora» o simplemente חֻמָּשׁ, Humash , «sinko», una kondjugasion de חמש (Hamesh).

  1. Bereshit (בֵרֵאשִׁית) [enel empesijo]
  2. Shemot (שְמוֹת) [nombres de]
  3. Vayikrá (וָיִקְרָא) [(i) meldará]
  4. Bamidbar (בַמִדְבָר) [enel desyerto]
  5. Dvarim (דְבָרִים) [biervos]

Nevi'im (נְבִיאִים) o los Profetas[trocar | trocar el manadero]

  1. Livro de Yehoshua (יֵהוֹשע) o (יֵהוֹשוּע) [Yeoshua- Yah es salvasión, salvador]
  2. Shoftim (שוֹפְטִים) [Shoftim- djuzgos]
  3. Shemuel (Navi) (I Shemuel i II Shemuel) (שְמוּאֶל) [shmuel- El Dio eskucha]
  4. Reyes (I Reyes i II Reyes) (מֶלַכִים) [melahim- reyes]
  5. Yeshaya (יֶשַעָיה) [yeshaya- El Dio va salvar] o (יֶשַעָיהוּ)
  6. Irmiyahu (יִרְמִיה) [Irmiya- El Dio alevanta] o (יִרְמִיהוּ) [Irmiyahu]
  7. Ezekiel (יֶחֵזְקֵאל) [yejezquel- fortalecerá Dio]
  8. El livro de los 12 profetas menores: (תְרֶי עַשַר) [treyə asar- en lingua aramea doze]
    • Oshea (הוֹשֶע) [oshea- salvó]
    • Yoel (יוֹאֶל) [Ya es El Dio]
    • Amos (עַמוֹס) [amos- okupado, el ke yeva la karga]
    • Ovadia (עוֹבַדְיה) [ovdyəa- lavoró El Dio]
    • Yona (יוֹנַה) [yona- paloma]
    • Miha (מִיכַה) [mija- Ken es komo El Dio?]
    • Nahum (נַחוּם) [najum- konfortado]
    • Abakuk (חָבַקוּק) [javacuc- una planta en lingua akadiana]
    • Tzfania (צְפַנְיה) [tzfania- nord de El Dio, eskondido de El Dio, agua de El Dio]
    • Agai (חָגַי) [jagayə- vakansa en linguas semítikas "las mis vakansas" en ivrit ]
    • Zakaria (Navi) Zakaria (זכַרְיה) [zeharía- se akódra El Dio]
    • Malaki (מַלְאַכָי) [malahí- anjel, mis anjeles]

Ketuvim (כְּתוּבִים) o los Eskritos[trocar | trocar el manadero]

  1. Livro de Teilim
  2. Mishlei
  3. Job
  4. Shir Ashirim
  5. Rut
  6. Lamentasiones Eha
  7. Koelet
  8. Livro de Ester
  9. Daniel
  10. Ezra i Nehemia
  11. Krónikas (I Krónikas i II Krónikas) Divrei HaYamim Alef, Bet

Ver endemas[trocar | trocar el manadero]

Atamientos eksternos[trocar | trocar el manadero]

Commons Klika akí para ver las imajes de Commons ensima de Tanah.