Djerba
De Wikipedia
Djerba (en arabo جربة, Djirba) es la adá má grande del Mahgreb i de Afrika del Nord,kon un tamanyo de 514 km²; esta ubikada en el Golfo de Gabes, en la costa de Tunesia.
El klima dela adá es bueno i el suelo esta bien sembrado. la su sivdad má grande es Houmt-Souk. La adá es un destino turistiko, sobre todo para los turistas de Fransia, Almania, Italia i la Repuvlika Sheka. Es uno de lospokos lares unde se favla un lashon bereber (tamazight). Otro fakto ke atrae turistas a la adá es ke en el filmo Star Wars, munshas de las eszenas de eksteriores de Mos Eisley se ivan filmar enel anyo 1977 en el chiko puevlo de Ajim. La adá tambien es konosida porla su ermozura, por ser el sentro de la sekta Ibadi del islam i por la su minoria djudia, ke a egzistido en la adá por syéklos, afilu la keilá se iva reduzir en tamanyo por migrasiones a Yisrael i Fransia desde elanyo 1967. La esnoga deEl Ghriba es una de las má viejas i famozas esnogas del mundo i es un sentro de peregrinasyon para djudios tunesinos ke endagora biven en Yisrael o Fransia. En la adá iva naser Menahem Mazuz, el aktual Fiskal Jeneral de Yisrael.
Al prinsipio del syeklo XX, en la adá ivan bivir unos 40 mil abitantes, de los kualos munshos ivan ser Katolikos Malteses ke lavoravan komo pishkadores de esponshas. La adá es tambien konosida por las sus ermozas playasi mantiene el su estado komo una sede Katolika Romana en la provensiya eklesiastika de Tripoli Afrikana.
[editar] Istorya
La leyenda dize ke Djerba iva ser la adá de los komedores de lotos, kuando Odiseo iva viajar por la Mar Mediterraneo. La adá, ke iva ser konosida komo Meninx asta el treser syeklo de la era komun, iva tener tres puevlos; uno de eyos,elke su nombre aktual es Būrgū, iva ser fondado serka de Midoun en el sentro de la adá. Las ruinas de un grande puevlo del syeklo katro AK estan sinyaladas por munshas pottery, ansina komo una tumba grande, posivlemente de un myémbro de la famiya real Numidia. Otra sivdad, ke iva estar en la kosta del Sud-Oryente de la adá en Meninx, iva ser un grand sentro de produksiyon de tintura de murex (tehelet) i iva ser en ese aspekto eldosen má grande del mundo dempues de Tiro, en Libanon. En el treser syeklo el mismo puevlo parese ser yamado Girba de unde iva venir el nombre aktual de la adá. La adá tambien iva dar obispos katolikos de la eglesya primitiva, Monnulos i Visente, kenes ivan asistir a los Konsilyos de Kartago en los anyos 255 i 525 (Toulotte, Géographie de l'Afrique chrétienne Proconsulaire, Paris, 1892, pp. 353 and 380). Las ruinas de la su katedral puede ser vista al Sud-Oeste de Meninx. Un treser puevlo emportante, en la kosta sud, serka del puevlo moderno de Guellala, iva ser posivlemente la antika Haribus. La adá iva estar muy povlada en los periodos Romanos i Bisantinos, i posivlemente merkava en otras partes el trigo para los sus abitantes. La aktivita en la adá se iva detener dempues del anyo 650, kuando la plaga Djusitinanika puede ke iva yegar al puerto de Meninx.
Durante la Edad Media, laadá iva ser okupada por myembros de la sekta Ibadi del Islam. Los Kristianos de Sisilia i Aragon ivan gerrear kon los Ibaditas por el kontrolo de la adá. De este tyempo se enkuentran munshas mezkitas chikas del syeklo doze, ansina komo dos fuertes. La adá iva ser kontrolada dos vezes por el Reyno Normando de Sisilia: de 1135 a 1158 i de 1284 a 1333. Durante el dosen periodo la adá iva estar organisada komo un sinyorio feudal, kon los sigintes Sinyores de Djerba:
- 1284 - 1305 Roger I,
- 1305 - 1307 i 1307 - 1310 Roger II
- 1310 Charles,
- 1310 Francis-Roger III
Tambien egzistian governadores reales:
- 1305 - 1308 Simon de Montolieu,
- 1308 - 1315 Raymond Montaner.
Enel anyo 1513, dempues de tré anyos de eksilio en Roma, la famiya Fregosi iva retornar a Genova, Ottaviano iva ser elejido Doge, i el su ermano Federigo Fregosi (arsobispo i dempues kardinal), komo era el su konseshero shefe, se iva konvertir en el shefe del eksersito de la Repuvlika i iva defenderla kontro de perikolos internos i eksternos, sobro todu los piratas de Berberia. Cortogoli, un korsario de Tunesia, iva blokearla kosta kon una eskuadra, i en pokos dias iva kapturar diziochu merkaderes. Dempues de resivir el kontrolo de la Armada Genovesa, en la ke Andrea Doria servia, Federigo iva surprender a serka de Bizerta, i iva invadir la adá de Djerba, i dempues retorno a Genova kon munhas rikezas. La adá tambien iva ser okupada por Espanya: 1521 - 1524 i 1551 - 1560; la adá tambien iva ser tomada komo la base temporal del turko Barbarossa Hayreddin Pasha en el syeko XVI. El 14 de Mayo del anyo la frota Ottomana, basho el komando de Piyale Pasha i Turgut Reis iva derrotar a la Liga Santa de Filipe II en la Bataya de Djerba.
Djerba iva ser parte dela regensia Ottomana de Tunesia asta el anyo 1881, i dempues basho el protektorado Franses, i dempues se iva konvertir en parte de la Repuvlika de Tunesia.
En el atako terrorista a la esnoga El Ghriba el 11 de Avril del anyo 2002, un kamion yeno de eksplosivos iva eksplotar serka de la esnoga, i amorto a 21 personas (14 turistas almanes, 5 tunesinos i dos franseses). Al-Qaeda iva reklamar la su responsavilita sovro el atako. Por un tyempo munshos turistas ivan dejar de visitar la adá, mas endagora munshos turistas la vijitan.
[editar] Transporto
Djerba tyene el aeroporto Djerba-Zarzis, al ke yegan vuelos de Fransia, Almania, Italia, Reyno Unido, Suisa, Espanya i Tunesia.