Kalendario ebreo
El kalendario ebreo (en ivrit: הלוח העברי) es un sistema de kalendario ke uzan el puevlo ebreo i los djudios. Se baza en los siklos de la Luna i del Sol. El mez muevo empesa kon la aparision de la Luna Mueva, i el kalendario es uzado para determinar los dias santos i las fiestas djudias. En Israel, el kalendario ebreo es un kalendario ofisial djuntos kon el kalendario gregoriano.
Mezes
[trocar | trokar el manadero]| Mez sivil | Nom (OU) | Nom (ivrit) | Dias | Notas |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Tisre | תִּשְׁרֵי | 30 dias | o Etanim (en ivrit: אֵתָנִים) |
| 2 | Ḥeshvan (Marḥeshvan) | (מַרְחֶשְׁוָן) חֶשְׁוָן | 29 o 30 dias | o Bul (en ivrit: בּוּל) |
| 3 | Kislev | כִּסְלֵו | 30 o 29 dias | |
| 4 | Tevet | טֵבֵת | 29 dias | |
| 5 | Shevat | שְׁבָט | 30 dias | |
| 6 | Adar | אֲדָר | 29 dias | En anyo prenyado: Adar I (en ivrit: 'אֲדָר א), 30 dias Adar II (en ivrit: 'אֲדָר ב), 29 dias |
| 7 | Nisan | נִיסָן | 30 dias | o Aviv (en ivrit: אָבִיב) |
| 8 | Iyar | אִייָר | 29 dias | o Ziv (en ivrit: זִו) |
| 9 | Sivan | סִיוָן | 30 dias | |
| 10 | Tamuz | תַּמּוּז | 29 dias | |
| 11 | Av | אָב | 30 dias | |
| 12 | Elul | אֱלוּל | 29 dias |
El siklo de los mezes
[trocar | trokar el manadero]Los mezes pueden tener dias diferentes para kompensar la deskrepansya kon la verdadera durasion del siklo lunar. Por esto egzisten mezes enteros (30 dias) i mezes defektivos (29 dias); en jeneral se alternan de manera regular, ma se topan eksepsiones en los mezes de Ḥeshvan, Kislev i Adar.
Los mezes de Ḥeshvan i Kislev
[trocar | trokar el manadero]En el kalendario ebreo aktual los mezes son fijados por medio de un kalkulo kompliko ke toma en konsiderasion una serie de factores, komo por enshemplo la determinasion talmudika ke el primer diya del anyo sivil no puede kayer ni en Aljhad, ni en Mierkoles, ni en Viernes, o otras reglas ligadas al momento presizo de la Luna Mueva. Para dar una mayor fleksivilidad al kalendario, se desidio ke los mezes de Ḥeshvan i Kislev, sigún el ajustamiento menester para el empesijo del anyo sigiente, pueden tener 29 o 30 dias.
- Ḥeshvan (29 dias) i Kislev (29 dias): mezes defektivos (en ivrit: חודשים חסריםע)
- Ḥeshvan (29 dias) i Kislev (30 dias): mezes regulares (en ivrit: חודשים כסדרם)
- Ḥeshvan (30 dias) i Kislev (30 dias): mezes llenos (en ivrit: חודשים שלמים)
El mez de Adar
[trocar | trokar el manadero]El anyo ebreo deve ser ajustado periodikamente al siklo solar a kavza del precepto de la Tora ke el mez de Nisan kaye siempre en la primavera de Israel o, mas presizamente, sigún la determinasion de los rabinos de la epoka del Talmud, el ekinoksyo de primavera deve estar adientro del mez de Nisan. El siklo de estos ajustamientos es de 19 anyos. Para este ajustamiento, es menester determinar la diferensya de dias entre un anyo solar (serka de 365 dias i 6 oras) i el periodo de 12 mezes lunares (serka de 354 dias i 9 oras): esta diferensya es aproximadamente de 10 dias i 21 oras. Por esto, kada 2 o 3 anyos es menester anyadir un mez de 30 dias (en ivrit: חודש מעובר) dempues de Shevat: Adar I.
La mayor parte de las personas identifika por yerro a Adar II komo el mez interkalado; en realidad es Adar I.
Periodo de los mezes ebreos
[trocar | trokar el manadero]Durante los anyos 5661–5760 del kalendario ebreo, los mezes ebreos se toparon en el sigiente periodo del kalendario gregoriano (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
| Mez | Empesijo del mez ebreo (anyos normales) | Fin del mez ebreo (anyos normales) | Empesijo del mez ebreo (anyos prenyados) | Fin del mez ebreo (anyos prenyados) |
|---|---|---|---|---|
| Tisre | 15 Septiembre–5 Oktubre | 15 Oktubre–3 Noviembre | 5 Septiembre–16 Septiembre | 4 Oktubre–15 Oktubre |
| Ḥeshvan | 15 Oktubre–4 Noviembre | 13 Noviembre–2 Disiembre | 5 Oktubre–16 Oktubre | 3 Noviembre–13 Noviembre |
| Kislev | 14 Noviembre–3 Disiembre | 13 Disiembre–1 Djenero | 3 Noviembre–14 Noviembre | 2 Disiembre–13 Disiembre |
| Tevet | 14 Disiembre–2 Djenero | 11 Djenero–30 Djenero | 3 Disiembre–14 Disiembre | 31 Disiembre–11 Djenero |
| Shevat | 12 Djenero–31 Djenero | 10 Fevrero–1 Marso | 31 Disiembre–12 Djenero | 30 Djenero–10 Fevrero |
| Adar | 11 Fevrero–2 Marso | 11 Marso–30 Marso | - | - |
| Adar I | - | - | 31 Jenero–11 Fevrero | 1 Marso–12 Marso |
| Adar II | - | - | 2 Marso–13 Marso | 30 Marso–10 Avril |
| Nisan | 12 Marso–31 Marso | 10 Avril–30 Avril | 31 Marso–11 Avril | 29 Avril–10 Mayo |
| Iyar | 11 Avril–30 Avril | 9 Mayo–28 Mayo | 30 Avril–11 Mayo | 28 Mayo–8 Djunio |
| Sivan | 10 Mayo–29 Mayo | 8 Djunio–27 Djunio | 28 Mayo–9 Djunio | 27 Djunio–8 Djulio |
| Tamuz | 9 Djunio–28 Djunio | 7 Djulio–26 Djulio | 28 Djunio–9 Djulio | 26 Djulio–6 Ogusto |
| Av | 8 Djulio–27 Djulio | 6 Ogusto–25 Ogusto | 27 Djulio–7 Ogusto | 25 Ogusto–5 Septiembre |
| Elul | 7 Ogusto–26 Ogusto | 4 Septiembre–23 Septiembre | 26 Ogusto–6 Septiembre | 23 Septiembre–4 Oktubre |
Durante los anyos 5761–5860 del kalendario ebreo, los mezes ebreos se topan en el sigiente periodo del kalendario gregoriano (empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser):
| Mez | Empesijo del mez ebreo (anyos normales) | Fin del mez ebreo (anyos normales) | Empesijo del mez ebreo (anyos prenyados) | Fin del mez ebreo (anyos prenyados) |
|---|---|---|---|---|
| Tisre | 15 Septiembre–4 Oktubre | 15 Oktubre–3 Noviembre | 4 Septiembre–15 Septiembre | 4 Oktubre–15 Oktubre |
| Ḥeshvan | 15 Oktubre–3 Noviembre | 13 Noviembre–2 Disiembre | 4 Oktubre–15 Oktubre | 3 Noviembre–13 Noviembre |
| Kislev | 13 Noviembre–2 Disiembre | 13 Disiembre–1 Djenero | 3 Noviembre–14 Noviembre | 2 Disiembre–13 Disiembre |
| Tevet | 13 Disiembre–1 Djenero | 11 Djenero–30 Djenero | 2 Disiembre–13 Disiembre | 31 Disiembre–11 Djenero |
| Shevat | 11 Djenero–31 Djenero | 10 Fevrero–1 Marso | 31 Disiembre–11 Djenero | 30 Djenero–10 Fevrero |
| Adar | 10 Fevrero–1 Marso | 11 Marso–30 Marso | - | - |
| Adar I | - | - | 30 Djenero–10 Fevrero | 1 Marso–12 Marso |
| Adar II | - | - | 1 Marso–12 Marso | 30 Marso–10 Avril |
| Nisan | 11 Marso–30 Marso | 10 Avril–29 Avril | 30 Marso–10 Avril | 29 Avril–10 Mayo |
| Iyar | 10 Avril–29 Avril | 9 Mayo–28 Mayo | 29 Avril–10 Mayo | 28 Mayo–8 Djunio |
| Sivan | 9 Mayo–28 Mayo | 8 Djunio–27 Djunio | 28 Mayo–8 Djunio | 27 Djunio–8 Djulio |
| Tamuz | 8 Djunio–27 Djunio | 7 Djulio–26 Djulio | 27 Djunio–8 Djulio | 26 Djulio–6 Ogusto |
| Av | 7 Djulio–26 Djulio | 6 Ogusto–25 Ogusto | 26 Djulio–6 Ogusto | 25 Ogusto–5 Septiembre |
| Elul | 6 Ogusto–25 Ogusto | 4 Septiembre–23 Septiembre | 25 Ogusto–5 Septiembre | 23 Septiembre–4 Oktubre |
Koinsidensya de los mezes entre los kalendarios ebreo i gregoriano
[trocar | trokar el manadero]| Kalendario ebreo | Kalendario gregoriano |
|---|---|
| 1 Tisre 5693, 5712, 5731, 5807, 5826 | 1 Oktubre 1932, 1951, 1970, 2046, 2065 |
| 1 Ḥeshvan 5663, 5674, 5739, 5758, 5788, 5834, 5853 | 1 Noviembre 1902, 1913, 1978, 1997, 2027, 2073, 2092 |
| 1 Kislev 5663, 5701, 5739, 5777, 5788, 5834 | 1 Disiembre 1902, 1940, 1978, 2016, 2027, 2073 |
| 1 Tevet 5671, 5682, 5690, 5720, 5766, 5785, 5796, 5804, 5815 | 1 Djenero 1911, 1922, 1930, 1960, 2006, 2025, 2036, 2044, 2055 |
| 1 Shevat 5793, 5831 | 1 Djenero 2033, 2071 |
| 1 Adar I 5679, 5755, 5774, 5812, 5850 | 1 Fevrero 1919, 1995, 2014, 2052, 2090 |
| 1 Adar 5671, 5682, 5690, 5728, 5766, 5785, 5815 | 1 Marso 1911, 1922, 1930, 1968, 2006, 2025, 2055 |
| 1 Nisan 5679, 5736, 5755, 5774, 5820, 5850 | 1 Avril 1919, 1976, 1995, 2014, 2060, 2090 |
| 1 Iyar 5679, 5736, 5755, 5774, 5820, 5850 | 1 Mayo 1919, 1976, 1995, 2014, 2060, 2090 |
| 1 Sivan 5687, 5725, 5733, 5744, 5763, 5809, 5828, 5847, 5858 | 1 Djunio 1927, 1965, 1973, 1984, 2003, 2049, 2068, 2087, 2098 |
| 1 Tamuz 5687, 5725, 5733, 5744, 5763, 5809, 5828, 5847, 5858 | 1 Djulio 1927, 1965, 1973, 1984, 2003, 2049, 2068, 2087, 2098 |
| 1 Av 5684, 5722, 5741, 5771, 5817, 5855 | 1 Ogusto 1924, 1962, 1981, 2011, 2057, 2095 |
| 1 Elul 5665, 5703, 5749, 5760, 5768, 5779, 5798, 5844 | 1 Septiembre 1905, 1943, 1989, 2000, 2008, 2019, 2038, 2084 |
Las estaciones
[trocar | trokar el manadero]En el periodo 5761–5860 del kalendario ebreo:
- Primavera (en ivrit: אביב)
- Kalendario ebreo: Adar–Nisan
- Kalendario gregoriano: 19, 20, 21 Marso
- Enverano (en ivrit: קיץ)
- Kalendario ebreo: Sivan–Tamuz
- Kalendario gregoriano: 20, 21 Djunio
- Otonyo (en ivrit: סתיו)
- Kalendario ebreo: Elul–Tisre
- Kalendario gregoriano: 22, 23 Septembre
- Invierno (en ivrit: חורף)
- Kalendario ebreo: Kislev–Tevet
- Kalendario gregoriano: 20, 21, 22 Disiembre
El sieglo
[trocar | trokar el manadero]El sieglo (en ivrit: המאה) del kalendario ebreo sigue el mizmo orden de los sieglos del kalendario gregoriano: 1–100 (sieglo I), 101–200 (sieglo II), i ansi adelante.
- sieglo LVII: 1 Tisre 5601–29 Elul 5700; 27 Septembre 1840–2 Oktubre 1940
- sieglo LVIII: 1 Tisre 5701–29 Elul 5800; 2 Oktubre 1940–7 Septembre 2040
- sieglo LIX: 1 Tisre 5801–29 Elul 5900; 7 Septembre 2040–11 Septembre 2140
Birkat Ḥa-Ḥama i el siklo solar
[trocar | trokar el manadero]La Bendision del Sol (en ivrit: ברכת החמה) es una bendision ebrea ke se diz una vez kada 28 anyos (siklo solar – en ivrit: מחזור השמש), kuando — sigun el kalendario ebreo i el kalkulo tradisional — el sol torna a la mizma pozision ande se topava al momento de la Kreasion del Mundo, en la demanyana del primer Mierkoles. Es un momento raro i solemne ke adjusta astronomia, tradision i espiritualidad djudia.
| Siklo | Kalendario ebreo | Kalendario gregoriano |
|---|---|---|
| 204º | al amaneser del 14 Nisan 5685 | al amaneser del 8 Avril 1925 |
| 205º | al amaneser del 23 Nisan 5713 | al amaneser del 8 Avril 1953 |
| 206º | al amaneser del 4 Nisan 5741 | al amaneser del 8 Avril 1981 |
| 207º | al amaneser del 14 Nisan 5769 | al amaneser del 8 Avril 2009 |
| 208º | al amaneser del 23 Nisan 5797 | al amaneser del 8 Avril 2037 |
| 209º | al amaneser del 2 Nisan 5825 | al amaneser del 8 Avril 2065 |
| 210º | al amaneser del 12 Nisan 5853 | al amaneser del 8 Avril 2093 |
El siklo metoniko (lunar)
[trocar | trokar el manadero]El kalendaryo ebreo se baza sovre el siklo metoniko (en ivrit: המחזור המטוני) de 19 anyos, repartidos entre anyos normales i anyos prenyados. En los anyos prenyados se adjusta un dekimotercer mez interkalado. Adientro de kada siklo, 7 anyos son prenyados i los otros 12 anyos son normales. En total, kada siklo es konstituido de 235 mezes lunares (12 × 12 + 7 × 13).
El mez sinodiko o mez lunar tiene una durasion mediana de serka de 29 dias, 12 oras, 44 minutos i 3 sigundos, entre tanto ke el anyo solar tropiko dura serka de 365 dias, 5 oras, 48 minutos i 46 sigundos. De esto resulta ke un anyo puramente lunar de 12 mezes es mas korto de serka de 10 dias i 21 oras ke el anyo solar. La alternansya entre anyos normales (12 mezes) i anyos prenyados (13 mezes) permite kompensar esta diferensya: la deskrepansya entre 19 anyos solares i 235 mezes lunares es, de echo, de solo 2 oras i 5 minutos, igual a serka de 7 minutos por anyo.
La durasion mediana de un anyo del kalendario ebreo resulta, pues, de serka de 365,2468 dias. En komparasion kon el anyo solar mediano, la diferensya es de serka de 6 minutos i 39 sigundos, lo ke aze un atrazo de un dia kada serka de 216 anyos.
Un siklo metoniko de 19 anyos tiene una durasion entre 6939 i 6942 diyas. El kalendario ebreo, en teoria, se repite eksaktamente dempues de 689.472 anyos, ekivalentes a 251.827.457 dias.
El siklo empiesa al atardeser i akaba dempues del atardeser.
| Siklo | Kalendario ebreo | Kalendario gregoriano |
|---|---|---|
| 298º | 1 Tisre 5644–29 Elul 5662 | 1 Oktubre 1883–1 Oktubre 1902 |
| 299º | 1 Tisre 5663–29 Elul 5681 | 1 Oktubre 1902–2 Oktubre 1921 |
| 300º | 1 Tisre 5682–29 Elul 5700 | 2 Oktubre 1921–2 Oktubre 1940 |
| 301º | 1 Tisre 5701–29 Elul 5719 | 2 Oktubre 1940–2 Oktubre 1959 |
| 302º | 1 Tisre 5720–29 Elul 5738 | 2 Oktubre 1959–1 Oktubre 1978 |
| 303º | 1 Tisre 5739–29 Elul 5757 | 1 Oktubre 1978–1 Oktubre 1997 |
| 304º | 1 Tisre 5758–29 Elul 5776 | 1 Oktubre 1997–2 Oktubre 2016 |
| 305º | 1 Tisre 5777–29 Elul 5795 | 2 Oktubre 2016–3 Oktubre 2035 |
| 306º | 1 Tisre 5796–29 Elul 5814 | 3 Oktubre 2035–2 Oktubre 2054 |
| 307º | 1 Tisre 5815–29 Elul 5833 | 2 Oktubre 2054–1 Oktubre 2073 |
| 308º | 1 Tisre 5834–29 Elul 5852 | 1 Oktubre 2073–1 Oktubre 2092 |
| 309º | 1 Tisre 5853–29 Elul 5871 | 1 Oktubre 2092–2 Oktubre 2111 |
Anyos normales
[trocar | trokar el manadero]Los anyos normales (en ivrit: שנים פשוטות), por kavza de la variasion de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev, ke pueden tener 29 o 30 dias, pueden tener 353, 354 o 355 dias.
- 353 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (29 dias) i Adar (29 dias)
- 354 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (30 dias) i Adar (29 dias)
- 355 dias: Ḥeshvan (30 dias), Kislev (30 dias) i Adar (29 dias)
Anyos prenyados
[trocar | trokar el manadero]Los anyos prenyados (en ivrit: שנים מעוברות) se topan 7 vezes adientro de un siklo de 19 anyos i enserran un mez enterkalado de 30 dias. Tomando en kuento la variasion de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev i los 30 dias de Adar I (el mez enterkalado), los anyos prenyados pueden tener 383, 384 o 385 dias.
- 383 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (29 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
- 384 dias: Ḥeshvan (29 dias), Kislev (30 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
- 385 dias: Ḥeshvan (30 dias), Kislev (30 dias), Adar I (30 dias) i Adar II (29 dias)
Klasifikasion del anyo sigun la kantidad de dias
[trocar | trokar el manadero]- Defektivo (en ivrit: חסרה): 353 dias (anyo normal) i 383 dias (anyo prenyado);
- Regular (en ivrit: כסדרה): 354 dias (anyo normal) i 384 dias (anyo prenyado);
- Lleno (en ivrit: שלמה): 355 dias (anyo normal) i 385 dias (anyo prenyado).
| Tisre | Ḥeshvan | Kislev | Tevet | Shevat | Adar | Adar I | Adar II | Nisan | Iyar | Sivan | Tamuz | Av | Elul | Total |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| → 30 | + 29 o + 30 | + 30 o + 29 | + 29 | + 30 | + 29 | + 30 | + 29 | + 30 | + 29 | + 30 | + 29 | + 30 | + 29 | defektivo, regular o lleno |
| 30 | 59 | 88 | 117 | 147 | 176 | - | - | 206 | 235 | 265 | 294 | 324 | 353 | 353 dias (defektivo) |
| 30 | 59 | 89 | 118 | 148 | 177 | - | - | 207 | 236 | 266 | 295 | 325 | 354 | 354 dias (regular) |
| 30 | 60 | 90 | 119 | 149 | 178 | - | - | 208 | 237 | 267 | 296 | 326 | 355 | 355 dias (lleno) |
| 30 | 59 | 88 | 117 | 147 | - | 177 | 206 | 236 | 265 | 295 | 324 | 354 | 383 | 383 dias (defektivo) |
| 30 | 59 | 89 | 118 | 148 | - | 178 | 207 | 237 | 266 | 296 | 325 | 355 | 384 | 384 dias (regular) |
| 30 | 60 | 90 | 119 | 149 | - | 179 | 208 | 238 | 267 | 297 | 326 | 356 | 385 | 385 dias (lleno) |
Frekuensia de los anyos normales i prenyados
[trocar | trokar el manadero]| 5661–5760 | 5761–5860 |
|---|---|
| 353 dias: 5675, 5683, 5690, 5699, 5710, 5726, 5737, 5753 | 353 dias: 5761, 5773, 5777, 5781, 5797, 5804, 5808, 5824, 5835, 5851, 5859 |
| 354 dias: 5664, 5667, 5671, 5674, 5677, 5680, 5688, 5691, 5694, 5697, 5701, 5704, 5707, 5715, 5718, 5721, 5724, 5728, 5731, 5735, 5742, 5745, 5748, 5751, 5758 | 354 dias: 5762, 5766, 5769, 5772, 5775, 5778, 5786, 5789, 5792, 5796, 5799, 5802, 5813, 5816, 5819, 5823, 5826, 5829, 5840, 5843, 5846, 5849, 5853, 5856 |
| 355 dias: 5661, 5663, 5666, 5669, 5672, 5678, 5682, 5685, 5686, 5693, 5696, 5702, 5705, 5709, 5712, 5713, 5716, 5720, 5723, 5729, 5732, 5734, 5739, 5740, 5743, 5747, 5750, 5754, 5756, 5759 | 355 dias: 5764, 5767, 5770, 5780, 5783, 5785, 5788, 5791, 5794, 5800, 5805, 5807, 5810, 5811, 5815, 5818, 5821, 5827, 5830, 5832, 5834, 5837, 5838, 5842, 5845, 5848, 5854, 5857 |
| 383 dias: 5662, 5668, 5670, 5679, 5687, 5695, 5703, 5706, 5714, 5719, 5722, 5730, 5733, 5741, 5746, 5749, 5757 | 383 dias: 5765, 5768, 5784, 5790, 5793, 5801, 5812, 5817, 5820, 5828, 5831, 5839, 5844, 5847, 5855 |
| 384 dias: 5684, 5711, 5738, 5755 | 384 dias: 5782, 5806, 5809, 5833, 5836, 5860 |
| 385 dias: 5665, 5673, 5676, 5681, 5689, 5692, 5698, 5700, 5708, 5717, 5725, 5727, 5736, 5744, 5752, 5760 | 385 dias: 5763, 5771, 5774, 5776, 5779, 5787, 5795, 5798, 5803, 5814, 5822, 5825, 5841, 5850, 5852, 5858 |
L’analiza de la durasion de los anyos en los periodos 5661–5760 i 5761–5860 amostra la variabilidad tipika del kalendario, determinada por la alternansia entre anyos normales i anyos prenyados, por las posibles variasiones de la durasion de los mezes de Ḥeshvan i Kislev (29 o 30 dias) i por la adjustadura del mez interkalar Adar I en los anyos prenyados.
| Durasion | 5661–5760 | 5761–5860 |
|---|---|---|
| 353 dias | 8% | 11% |
| 354 dias | 25% | 24% |
| 355 dias | 30% | 28% |
| 383 dias | 17% | 15% |
| 384 dias | 4% | 6% |
| 385 dias | 16% | 16% |
La adjustadura de Adar I es la kavza prinsipal de la mas grande durasion de los anyos prenyados ke se topa en estos datos. En conjunto, la durasion mas frekuente es de 355 dias para los anyos normales i de 383/385 dias para los anyos prenyados, konfirmando la siklikidad i la relativa estabilidad estadistika del kalendario sovre intervalos de un sieglo.
Se observa en partikolar ke los anyos de 384 dias representan la konfigurasion la manko frekuente de todas, kon una prezensia ke varia solamente entre el 4% i el 6%, sigun el sieglo konsiderado. Estos korresponden al uniko kazo en el kual Ḥeshvan tiene 29 dias i Kislev 30 dias en los anyos prenyados. Del punto de vista de la estruktura del kalendario ebreo, esta kombinasion es estadistikamente menos probabla, porke demanda un ekuilibrio muy espesifiko entre los diferentes limitos del kalendario (komo las reglas de pospozision de Rosh Ashana i la durasion del anyo anterior i del anyo dempues). Las otras dos konfiguraciones posivles en los anyos prenyados — 383 dias (anyo defektivo) i 385 dias (anyo lleno) — se alkansan mas fasilmente komo konsekuensia de los adjustamientos impuestos por el sistema del kalendario. Por esta razon, los anyos de 384 dias son los mas raros, mientres ke los de 383 i 385 dias akontesen kon una frekuensia muncho mas alta.
La mitad del anyo
[trocar | trokar el manadero]| Durasion | Anyo sivil | Anyo relijiozo |
|---|---|---|
| 353 dias | 1º Nisan (177º dia) | 29 Elul (177º dia) |
| 354 dias | 29 Adar (177º dia) | 29 Elul (177º dia) |
| 355 dias | 29 Adar (178º dia) | 1º Tisre (178º dia) |
| 383 dias | 15 Adar II (192º dia) | 15 Tisre (192º dia) |
| 384 dias | 14 Adar II (192º dia) | 15 Tisre (192º dia) |
| 385 dias | 14 Adar II (193º dia) | 16 Tisre (193º dia) |
Los zmanim
[trocar | trokar el manadero]Zmanim o z'manim (en ivrit: זמנים) es un biervo ebreo ke se refere a "tiempos" o "momentos espesifikos". En el konteks ebreo, zmanim son oras o periodos del dia ke son importantes para las praktikás i las leyes relijiozas.
Estos momentos son determinados sigún el siklo del dia i son importantes para la observansa apropyada de las praktikás relijiozas djudias. Por enshemplo: la ora de la puesta del sol (en ivrit: שקיעת החמה) i la ora del empesijo de la noche (en ivrit: צאת הכוכבים).
Tomando en kuento las estaciones, la ora de la puesta del sol i el empesijo de la noche kambian durante el anyo en kada lugar del mundo.
Los dias de la semana
[trocar | trokar el manadero]Los dias de la semana (en ivrit: ימי השבוע), en el kalendario ebreo, se indikan kon numeros, ande el Shabat es konsiderado el ultyimo dia. En ebreo se uzan el sistema de numerasion ebrea, por enshemplo: יום א׳ (dia 1, o Yom Rishon, יום ראשון:
- Yom Rishon – en ivrit: יום ראשון (abrev. יום א׳), ke kere dizir "primer dia" [korresponde a Aljhad]
- Yom Sheni – en ivrit: יום שני (abrev. יום ב׳), ke kere dizir "sigundo dia" [korresponde a Lunes]
- Yom Shlishi – en ivrit: יום שלישי (abrev. יום ג׳), ke kere dizir "terser dia" [korresponde a Martes]
- Yom Reviʻi – en ivrit: יום רביעי (abrev. יום ד׳), ke kere dizir "kuarto dia" [korresponde a Mierkoles]
- Yom Ḥamishi – en ivrit: יום חמישי (abrev. יום ה׳), ke kere dizir "kino dia" [korresponde a Djueves]
- Yom Shishi – en ivrit: יום ששי (abrev. יום ו׳), ke kere dizir "sejeno dia" [korresponde a Viernes]
- Yom Shabbat – en ivrit: יום שבת (abrev. יום ש׳), o mas komunamente Shabat – שבת = "dia del Shabat, dia de repozo" [korresponde a Shabat]. Tambien es konosido komo Yom Shabbat Kodesh (en ivrit: יום שבת קודש).
Un anyo puede tener:
| Semanas enteras | + dias | Total |
|---|---|---|
| 50 semanas (350 dias) | + 3 | 353 dias |
| 50 semanas (350 dias) | + 4 | 354 dias |
| 50 semanas (350 dias) | + 5 | 355 dias |
| 54 semanas (378 dias) | + 5 | 383 dias |
| 54 semanas (378 dias) | + 6 | 384 dias |
| 55 semanas (385 dias) | + 0 | 385 dias |
Reglas i restriksiones sovre los dias de la semana al empesijo de los mezes ebreos
[trocar | trokar el manadero]Sigun la Tora, el mez de Nisan deve siempre empesar en la primavera en Israel i, sigun la tradision talmudika, Rosh Ashana no puede empesar en Aljhad, Mierkoles o Viernes; Yom Kippur no puede empesar en Viernes o Aljhad; i Purim no puede empesar en Lunes o Shabat. Por estas razones, kada mez empesa solamente en los sigientes dias:
| Aljhad | Lunes | Martes | Mierkoles | Djueves | Viernes | Shabat |
|---|---|---|---|---|---|---|
| - | Tisre | Tisre | - | Tisre | - | Tisre |
| - | Ḥeshvan | - | Ḥeshvan | Ḥeshvan | - | Ḥeshvan |
| Kislev | Kislev | Kislev | Kislev | Kislev | Kislev | - |
| Tevet | Tevet | Tevet | Tevet | - | Tevet | - |
| - | Shevat | Shevat | Shevat | Shevat | - | Shevat |
| - | Adar | - | Adar | - | Adar | Adar |
| - | Adar I | - | Adar I | Adar I | - | Adar I |
| - | Adar II | - | Adar II | - | Adar II | Adar II |
| Nisan | - | Nisan | - | Nisan | - | Nisan |
| - | Iyar | Iyar | - | Iyar | - | Iyar |
| Sivan | - | Sivan | Sivan | - | Sivan | - |
| Tamuz | - | Tamuz | - | Tamuz | Tamuz | - |
| - | Av | - | Av | - | Av | Av |
| Elul | Elul | Elul | - | Elul | - |
Kombinasiones permitidas de los dias de la semana al empesijo i al fin del anyo ebreo
[trocar | trokar el manadero]La tabla sigiente amostra las posibles kombinasiones entre la durasion del anyo ebreo i los dias de la semana en los kuales kaye el primer dia i el ultyimo dia del anyo. Tambien amostra komo la estruktura del kalendario ebreo, gobernada por reglas astronomikas i kalendarias muy presizas, limita el numero de las kombinasiones ke son efektivamente posibles.
| Durasion | 1 Tisre | 29 Elul |
|---|---|---|
| 353 dias | Lunes | Mierkoles |
| 353 dias | Shabat | Lunes |
| 354 dias | Martes | Viernes |
| 354 dias | Djueves | Aljhad |
| 355 dias | Lunes | Viernes |
| 355 dias | Djueves | Lunes |
| 355 dias | Shabat | Mierkoles |
| 383 dias | Lunes | Viernes |
| 383 dias | Djueves | Lunes |
| 383 dias | Shabat | Mierkoles |
| 384 dias | Martes | Aljhad |
| 385 dias | Lunes | Aljhad |
| 385 dias | Djueves | Mierkoles |
| 385 dias | Shabat | Viernes |
Para kada durasion, solamente algunas kombinasiones de los dias de la semana son permitidas. Esto resulta de las reglas de pospozision del kalendario ebreo i de la nesesidad de mantener las fiestas en las pozisiones previstas.
La tabla amostra tambien una estrecha relasion entre la durasion del anyo i el intervalo de dias ke separa el 1 Tisre del 29 Elul. Por enshemplo, los anyos de 353 dias pueden empesar solamente en lunes o en shabat, mientres ke los anyos de 354 dias pueden empesar solamente en martes o en djueves. De la mizma manera, los anyos de 384 dias tienen una sola kombinasion posivle, kon el 1 Tisre en martes i el 29 Elul en aljhad.
Tambien se observa una notable simetria entre los anyos normales i los anyos prenyados. Las kombinasiones asociadas a los anyos de 355 dias se repiten en los anyos de 383 dias, porke la diferensia de 28 dias korresponde eksaktamente a kuatro semanas i no altera el dia de la semana de las fechas konsideradas.
En conjunto, la tabla rezume las katorse kombinasiones posibles entre la durasion del anyo i los dias de la semana del 1 Tisre i del 29 Elul, amostrando la regularidad interna i la kompleksidad matematika del kalendario ebreo.
Kombinasiones permitidas de los dias de la semana para el empesijo de kada mez sigun el anyo
[trocar | trokar el manadero]La tabla sigiente amostra las kombinasiones permitidas de los dias de la semana en los kuales puede empesar kada mez del kalendario ebreo, sigun la durasion del anyo (353, 354, 355, 383, 384 o 385 dias). Estas kombinasiones derivan de las reglas del kalendario ebreo fijo, ke determinan la estruktura del anyo i limitan las posibles sekuensias de los dias de la semana al empesijo de los mezes.
| Mez | 353 dias | 354 dias | 355 dias | 383 dias | 384 dias | 385 dias |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Tisre | Lunes o Shabat | Martes o Djueves | Lunes, Djueves o Shabat | Lunes, Djueves o Shabat | Martes | Lunes, Djueves o Shabat |
| Ḥeshvan | Lunes o Mierkoles | Djueves o Shabat | Lunes, Mierkoles o Shabat | Lunes, Mierkoles o Shabat | Djueves | Lunes, Mierkoles o Shabat |
| Kislev | Martes o Djueves | Aljhad o Viernes | Lunes, Mierkoles o Viernes | Aljhad, Martes o Djueves | Viernes | Lunes, Mierkoles o Viernes |
| Tevet | Mierkoles o Viernes | Aljhad o Martes | Aljhad, Mierkoles o Viernes | Lunes, Mierkoles o Viernes | Aljhad | Aljhad, Mierkoles o Viernes |
| Shevat | Djueves o Shabat | Lunes o Mierkoles | Lunes, Djueves o Shabat | Martes, Djueves o Shabat | Lunes | Lunes, Djueves o Shabat |
| Adar | Lunes o Shabat | Mierkoles o Viernes | Lunes, Mierkoles o Shabat | - | - | - |
| Adar I | - | - | - | Lunes, Djueves o Shabat | Mierkoles | Lunes, Mierkoles o Shabat |
| Adar II | - | - | - | Lunes, Mierkoles o Shabat | Viernes | Lunes, Mierkoles o Viernes |
| Nisan | Aljhad o Martes | Djueves o Shabat | Aljhad, Martes o Djueves | Aljhad, Martes o Djueves | Shabat | Martes, Djueves o Shabat |
| Iyar | Martes o Djueves | Lunes o Shabat | Martes, Djueves o Shabat | Martes, Djueves o Shabat | Lunes | Lunes, Djueves o Shabat |
| Sivan | Mierkoles o Viernes | Aljhad o Martes | Aljhad, Mierkoles o Viernes | Aljhad, Mierkoles o Viernes | Martes | Aljhad, Martes o Viernes |
| Tamuz | Aljhad o Viernes | Martes o Djueves | Aljhad, Martes o Viernes | Aljhad, Martes o Viernes | Djueves | Aljhad, Martes o Djueves |
| Av | Lunes o Shabat | Mierkoles o Viernes | Lunes, Mierkoles o Shabat | Lunes, Mierkoles o Shabat | Viernes | Lunes, Mierkoles o Viernes |
| Elul | Lunes o Mierkoles | Aljhad o Viernes | Lunes, Mierkoles o Viernes | Lunes, Mierkoles o Viernes | Aljhad | Aljhad, Mierkoles o Viernes |
Distribusion de los dias de la semana al empesijo de los mezes ebreos: estabilidad i variasiones estadistikas
[trocar | trokar el manadero]| Mez | Aljhad | Lunes | Martes | Mierkoles | Djueves | Viernes | Shabat |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tisre | - | 28 × | 11 × | - | 31 × | - | 30 × |
| Ḥeshvan | - | 30 × | - | 28 × | 11 × | - | 31 × |
| Kislev | 22 × | 9 × | 11 × | 19 × | 10 × | 29 × | - |
| Tevet | 29 × | 4 × | 18 × | 20 × | - | 29 × | - |
| Shevat | - | 29 × | 4 × | 18 × | 20 × | - | 29 × |
| Adar | - | 18 × | - | 20 × | - | 18 × | 7 × |
| Adar I | - | 11 × | - | 9 × | 4 × | - | 13 × |
| Adar II | - | 13 × | - | 11 × | - | 9 × | 4 × |
| Nisan | 11 × | - | 31 × | - | 31 × | - | 27 × |
| Iyar | - | 27 × | 11 × | - | 31 × | - | 31 × |
| Sivan | 31 × | - | 27 × | 11 × | - | 31 × | - |
| Tamuz | 31 × | - | 31 × | - | 27 × | 11 × | - |
| Av | - | 31 × | - | 31 × | - | 27 × | 11 × |
| Elul | 27 × | 11 × | - | 31 × | - | 31 × | - |
| Mez | Aljhad | Lunes | Martes | Mierkoles | Djueves | Viernes | Shabat |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tisre | - | 27 × | 12 × | - | 32 × | - | 29 × |
| Ḥeshvan | - | 29 × | - | 27 × | 12 × | - | 32 × |
| Kislev | 22 × | 10 × | 10 × | 19 × | 12 × | 27 × | - |
| Tevet | 27 × | 4 × | 18 × | 20 × | - | 31 × | - |
| Shevat | - | 27 × | 4 × | 18 × | 20 × | - | 31 × |
| Adar | - | 20 × | - | 17 × | - | 18 × | 8 × |
| Adar I | - | 11 × | - | 10 × | 4 × | - | 12 × |
| Adar II | - | 12 × | - | 11 × | - | 10 × | 4 × |
| Nisan | 12 × | - | 32 × | - | 28 × | - | 28 × |
| Iyar | - | 28 × | 12 × | - | 32 × | - | 28 × |
| Sivan | 28 × | - | 28 × | 12 × | - | 32 × | - |
| Tamuz | 32 × | - | 28 × | - | 28 × | 12 × | - |
| Av | - | 32 × | - | 28 × | - | 28 × | 12 × |
| Elul | 28 × | 12 × | - | 32 × | - | 28 × | - |
Las dos tablas presentan una distribusion estadistika de la rekurrensia de los dias de la semana para kada mez del kalendario ebreo en dos distintos intervalos kronolojikos: los anyos 5661–5760 i 5761–5860. La analiza komparativa amostra tanto una fuerte kontinuiddad estruktural komo leves variasiones kuantitativas, devidas a los mekanismos internos del kalendario lunisolar ebreo.
En ambos periodos se observa una klara regularidad en la disposision de los mezes en relasion kon los dias de la semana. Algunos mezes, komo Tisre i Ḥeshvan, amuestran una distribusion simetrika i rekurrente, kon frekuensias koncentradas en dias espesifikos (sovre todo Lunes, Martes, Djueves i Shabat), mientres ke otros dias son sistematikamente ekskluidos. Este fenomeno reflekta las reglas de deḥiyyot (en ivrit: דחיות) del kalendario ebreo, ke impiden ke ciertas fiestas kaygan en determinados dias.
Komparando los dos intervalos, se observa ke la estruktura jenerala permanece sin trokamientos: los dias de la semana en los kuales un mez puede empesar o tener determinadas rekurrensias son, en lo esensial, los mizmos. Sin embargo, las frekuensias numerikas varian un poko. Por enshemplo, en el mez de Tisre se nota una leve redistribusion: en el primer periodo el Djueves aparese 31 vezes, mientres ke en el sigundo aumenta a 32; de la mizma manera, el Lunes desende de 28 a 27 aparisiones. Este tipo de variasion se repite de manera semejante tambien en otros mezes, komo Kislev i Nisan.
Un aspecto importante toka a los anyos prenyados, en los kuales aparejen Adar I i Adar II. En ambas tablas, estos mezes mantienen eskemas koherentes, ma kon chikas diferensias en las frekuensias. Por enshemplo, Adar I amuestra una distribusion kaji identika, kon minimas variasiones (komo el paso de 9 a 10 aparisiones en Mierkoles), mientres ke Adar II konserva una estruktura estable kon leves osilaciones en los valores.
Los mezes de la primavera i del enverano (Nisan, Iyar, Sivan, Tamuz, Av i Elul) amuestran una siklikidad partikolarmente marcada: los dias de la semana se alternan sigun eskemas regulares, i las variasiones entre los dos periodos konsisten prinsipalmente en diferensias de una o dos unidades. Esto sujiere ke el siclo metoniko, ke forma la baza del kalendario ebreo, mantiene una fuerte estabilidad a lo largo del tiempo, aunke introduze chikas fluktuasiones estadistikas kuando se komparan diferentes blokos de un sieglo.
En rezumen, la komparasion entre las dos tablas amuestra ke el kalendario ebreo tiene una estruktura altamente determinista, gobernada por reglas matematikas muy presizas. Las diferensias observadas entre los dos intervalos no indican trokamientos estrukturales, sino mas bien variasiones normales en la distribusion de las frekuensias, devidas a la natura siklika i interkalaria del sistema kalendarial.
Atamientos eksternos
[trocar | trokar el manadero]Chabad.org: The Hebrew Month of Adar I
Chabad.org: Zmanim Briefly Defined and Explained
Chabad.org: 17 Fatos do Calendário Judaico
|
Tisre | Ḥeshvan | Kislev | Tevet | Shevat | Adar | Nisan | Iyar | Sivan | Tamuz | Av | Elul | |